Vols conèixer millor a l’alpinista Stefi Troguet?

Parlar de l’Stefi Troguet és fer-ho d’una autèntica caçadora de cims, un dels grans valors actuals més importants a les muntanyes. L’alpinista andorrana, de 30 anys, va escalar el passat agost el mític K2 sense ajuda d’oxigen artificial i ja suma tres dels catorze vuit-mil en el seu currículum.

Si bé la seva energia i el seu somriure omnipresent sempre l’acompanyen, com també els seus llavis pintats, segur que et queden aspectes i detalls per descobrir de l’alpinista. Avui et donem l’oportunitat de conèixer millor a l’Stefi Troguet, de qui patrocinem les seves expedicions des de 2021 com a part de la nostra política d’RSC.

1. D’on surt la teva passió per l’alpinisme?

Va venir sense buscar-ho. Porto tota la vida sobre els esquís, però les grans muntanyes van venir més tard, progressivament. Vaig començar amb cims de 3.000 m al Pirineu, em va agradar i vaig saltar als quatre-mils dels Alps. A partir d’aquí, volia provar més alçada així, que vaig provar el més alt d'Àfrica (Kilimanjaro), el més alt d'Europa (Elbrús), el més alt de Nord i Sud Amèrica (Denali i Aconcagua) i entremig vaig passar estius fent cims de sis-mil metres per Bolívia i Nepal. Quan vaig voler adonar-me’n, estava fent el meu primer vuit-mil.

2. Com viuen a casa teva cada nova expedició?

Amb orgull, però alhora nervis i por. Suposo que és molt més fàcil anar d'expedició que seguir-la des de casa, i moltes vegades no saber ben bé què passa.

3. Aquest estiu vas aconseguir coronar el K2 sense oxigen i ja n’acumules 3 dels 14 vuit-mil. Quin és el teu proper objectiu?

Sí, ha estat un gran any. Ha estat molt dur, però estic molt contenta. Pel que fa al proper repte, encara està per definir. Ara toca la feina "de despatx", i un cop tot això estigui enllestit, acabaré de decidir.

4. Per què et planteges el repte de pujar els 14 vuit-mil sense oxigen?

Per mi és la manera més pura i real. El fet de pujar els 14 vuit-mils és un repte on poso a prova el meu cos i ment. Visc els meus límits físics. El fet d'utilitzar oxigen artificial ho canviaria tot i, per tant, el repte no seria el mateix.

5. Quins avantatges aporta escalar amb ajuda de l’oxigen artificial?

Com més puges en alçada, menys saturació d’oxigen en sang tens. Això fa que el cos es debiliti molt, tinguis molt fred, siguis molt lent caminant i no recuperis. Realment, el cos va morint en aquestes alçades. Amb l’oxigen artificial, tot això no arriba a passar.

6. Després de pujar els 14 vuit-mil sense oxigen, quins altres somnis tens com a alpinista?

Algun dia m'agradaria esquiar algun dels vuit-mil. També m'agradaria molt anar per rutes no comercialitzades, o fins i tot obrir-ne alguna. Per això encara he de rodar i aprendre molt.

Sens dubte, hi ha muntanyes que em tenen el cor-robat, i m'agradaria anar-hi algun dia, com ara els cims de Patagonia.

7. Quin és el teu cim preferit al Principat d’Andorra?

Que difícil respondre!!!!! Vivim en un petit paradís preciós. Potser, el Font Blanca. Tant a l'estiu com a l'hivern en esquís, com pujant per darrere amb els piolets.

8. Quin és el consell que donaries a algú que vulgui començar en el món de l’alpinisme?

Anar pas a pas. No voler arribar al cim més difícil, dur o alt sense passar primer pels fàcils.

9. Com d’important és l’alimentació per les teves expedicions? Com cuides la teva alimentació?

Per mi l’alimentació és igual de rellevant que l'entrenament, el descans i la planificació de les expedicions. Visc entrenant constantment. Sigui més aeròbicament esquiant o en bici, com anaeròbicament escalant. Tot això sense una alimentació equilibrada seria impossible.

Puc dir que menjo molt, variat i escolto el que el meu cos necessita. No menjo carn, així que intento menjar peix, ous, llegums i proteïnes vegetals. També menjo molts carbohidrats, ja que són la meva benzina.

10. T’agrada cuinar? Quin és el plat que millor saps preparar?

M'agrada cuinar, però reconec que sempre vaig amb presses i cuino poc. Menjo molt arròs i pasta amb verdures de temporada. De tant en tant, peix o truites de verdures. I no deixo enrere la pizza, que m’encanta, com també fer-la.

I quan toca dinar o sopar fora, la meva perdició és el sushi: és el meu plat favorit!

11. On sols fer la compra del supermercat? Quin és el teu centre de referència?

M'agrada molt anar al River Centre Comercial: Sempre trobo els millors preus, però el que més m'agrada és la nova secció Eco River amb molts productes ecològics i vegetals. A més, la secció de fruita i verdura nova, m'encanta!

12. Coneixes Granier Andorra? Què podries recomanar de la seva carta?

I tant que el conec! Visc a La Massana i cada dia vaig a comprar-hi el pa. No en tinc un de preferit, ja que tots són boníssims i em costaria quedar-me només amb un.