Grup Hiper Pas

Quin va ser l’origen del vi? Quan es va començar a fermentar el raïm? Aquestes són preguntes de difícil resposta, si bé les primeres evidències arqueològiques el situen en el Neolític, recentment es va fer una troballa que situa Geòrgia com el bressol del vi quan abans es creia que era una àrea entre l’actual Iraq i Iran. I si encara no és fàcil situar el seu origen, classificar el vi per tipus és igualment difícil d’aconseguir.

El fet és que no existeix un únic criteri sota el qual dividir aquesta emblemàtica beguda, perquè hi ha factors com l’edat, el color, el sabor, el nivell de sucre i de gas carbònic que s’han de tenir en compte, per exemple. Per això, hi ha diverses classificacions que ens permeten organitzar el vi, que et presentem a continuació. Recorda que als nostres punts de venda i a River Centre Comercial trobaràs el millor vi, de la màxima qualitat i a un preu irresistible.

1. Segons el color del vi. Aquesta és, potser, la més clàssica i coneguda per tothom, ja que té relació amb la tonalitat de la beguda:

• - Vi negre. El seu color intens i característic s’aconsegueix a partir de la barreja de fermentació de raïms vermells o morades. Se serveixen generalment a temperatura ambient o lleugerament refrigerats.
• - Vi blanc. S’elaboren amb raïms de pell blanca que solen ser menys dolços que els seus homòlegs negres. Les tonalitats en les quals es poden trobar aquests vins són groc or, groc verdós i groc palla. Se serveixen refrigerats.
• - Vi rosat. S’acostuma a preparar-se només amb el most o suc de cert raïm seleccionat. La tonalitat pot anar del rosa clar a l’obscur.

2. Segons la seva edat, o procés d’elaboració. Determinada per la seva anyada, que poden afectar la qualitat del vi a causa de diversos factors. La seva criança en bota o ampolla determinarà la classificació:

• - Jove. No passen per bota, són coneguts com a vins de l’any.
• - Criança. Amb una maduració mínima de 24 mesos, 6 d’aquests en bota.
• - Reserva. Destaca per tenir un mínim de 3 anys d’elaboració, 12 mesos d’aquests per bota de roure.
• - Gran Reserva. Es caracteritzen per comptar amb 5 anys d’elaboració, incloent-hi un període mínim de 18 mesos en bota de roure.

3. Segons el seu origen. El sistema de denominacions d’origen va començar a França a inicis del segle XX i des de llavors altres països l’han adoptat. Avui dia es poden classificar en:

• - Vi de Taula. No té una denominació d’origen ni indicació geogràfica en ser un vi corrent i comú.
• - Vi de la Terra. Tampoc són de denominació d’origen, però són d’una regió determinada i amb característiques específiques per la zona de cultiu. Estan acollits per una indicació geogràfica protegida que garanteix l’origen i una qualitat mínima.
• - Vi amb Denominació d’Origen Protegida. Es garanteix el seu origen i qualitat, fent servir tècniques bàsiques d’elaboració tradicional. Aquí trobem vins espanyols de Rioja, Ribera del Duero o Rías Baixas; catalans del Penedès, Priorat, Costers del Segre o Montsant, francesos de Bordeaux, d’Alsace, de Beaujolais o de Bourgogne; italians de la Toscana, Piamonte o Veneto; portuguesos d’Oporto o Vinho Verde; xilens,...

4. Segons el cep de vi. Aquest criteri està marcat segons el tipus de raïm que es fa servir. Les principals són: Cabernet Sauvignon, Pinot noir, Riesling, Merlot i Cabernet Franc per a vi negre; Chardonnay i Sauvignon blanc per a vi blanc.

5. Segons el nivell de sucre. Aquest és un factor molt important, determinat pel volum de sucre residual que continguin per cada litre d’aigua residual: sec (entre 0 i 5 g), abocat (de 5 a 15 g) semisec (entre 15 i 30 g), semidolç (de 30 a 50 g) i dolç (més de 50 g).

6. Segons el mètode d’elaboració. En aquest cas, podem trobar vins de maceració carbònica, molt propi de La Rioja a Espanya; de verema tardana, ideal per obtenir vins dolços; de verema seleccionada, amb un gran control al raïm des de la seva plantació fins al procés de celler; i vins especials, amb mètode d’elaboració diversos com l’espumós, el vi de licor, l’ice wine o el vermut.

7. Segons el nivell de gas carbònic. En aquest cas serà la quantitat de bombolles que té l’ampolla, sense tenir en compte els escumosos per l’alta quantitat de gas carbònic que tenen. En aquesta classificació trobem els vins tranquils, sense gas carbònic o pràcticament residual, i els vins d’agulla, que reben el nom per la forma de les bombolles a banda de veure-les a simple vista.

8. Vins escumosos. Aquests vins obtenen el seu nivell de gas carbònic gràcies a una segona fermentació, i es poden dividir, segons la seva elaboració, en champenoise, si aquesta segona fermentació ha sigut en ampolla o charmat, si és en bota d’acer inoxidable. També es poden dividir segons la quantitat de sucre residual: brut nature, extra brut, brut, extrasec, sec, semi sec i dolç.

Sigui quin sigui el vi que estàs buscant, a Grup Hiper Pas el tenim. Visita els nostres punts de venda, River Centre Comercial i La Cava Royal, on els nostres experts t’assessoraran perquè aconsegueixis el millor vi segons les teves preferències i que millor marini amb els teus plats.