Quants tipus de gaspatxo hi existeixen?
Amb l’arribada del bon temps i la calor, hi ha una sèrie de plats típics que comencen a predominar en la nostra alimentació, i sens dubte el gaspatxo és un dels menjars favorits d’aquesta època de l’any. Però, sabies que no només existeix el tradicional de tomàquet?
Hi ha moltes més variants per poder innovar a la cuina i preparar diferents versions del tradicional gaspatxo andalús, elaborats amb diversos ingredients que ens permetran oferir tipus per a tots els gustos. Avui t’oferim uns quants, però n’hi ha molts més!
- · Gaspatxo de síndria: Tot i semblar una recepta moderna, aquest tipus de gaspatxo té una llarga tradició. Associada a les sopes fredes prèvies a la colonització d’Amèrica, que feien servir una base diferent a la del tomàquet, la síndria feia el paper d’aquesta hortalissa en aquell moment desconeguda.
- · Gaspatxo de maduixa: Aquesta sí és una variant més creativa i moderna que afegeix aquesta fruita. El sabor de la maduixa combina perfectament amb la resta d’ingredients i el resultat final és un gaspatxo més refrescant i una mica melós que agrada sobretot als més petits de la casa.
- · Gaspatxo de meló: En aquest tipus de gaspatxo la millor guarnició per acompanyar-lo és pernil picat o serrà cruixent. El gaspatxo de meló és una de les maneres més refrescants i divertides de prendre aquesta fruita. Amb un sabor equilibrat entre dolç i salat, és un plat fresc, lleuger i ple de vitamines que no només ens ajudarà a calmar la set, sinó que també omplirà el nostre cos de saludable energia.
- · Gaspatxo de remolatxa: Es tracta d’una recepta molt semblant al clàssic, però amb aquest sabor que ofereix la remolatxa, amb un toc lleugerament melós. Es pot utilitzar remolatxa crua o cuita. És, també, una manera per a que els més petits prenguin vegetals amb un sabor exquisit.
- · Gaspatxo d’alvocat i cogombre: En aquest cas, el resultat final pot tenir una textura densa que es pot rebaixar afegint més aigua. El seu sabor s’ajustarà jugant amb les quantitats dels ingredients, augmentant els que més ens agradin per potenciar-los.
- · Gaspatxo tradicional: No ens podem oblidar de l’andalús, el tradicional de tomàquet. Depenent de tradicions familiars, les quantitats d’ingredients poden variar, si bé el clàssic debat és si cal colar-lo o no. Això sí, la norma de la recepta clàssica dicta que les hortalisses s’han de triturar juntament amb el pa i l’oli d’oliva, afegint després el vinagre i l’aigua per tornar-lo a triturar.
